Matant aquell silenci que jo augurava
Com a conseller dels nostres desficis.
I no hem après res.
Els rics són més rics i els pobres més pobres.
La maquinària del món torna a girar
I la nostra ànima està tan desvalguda
Que només sospira en quedar de nou bocabadada
De la perversa distracció del món.
La mort ens ha ensenyat les dents
I ni així hem après de la humilitat,
Del deixar anar per fora
I escoltar-nos per dins.
Il·lús de mi, que encara tragino la fe
D’un ideal d’humanitat noble i justa.
Un bon gir hauré de fer per a no emmalaltir
Sospirant per canvi humà ben impossible
Doncs el panorama és més que desolador
I cal mirar amb ull net, cru i lliure
Per a veure que ni la mort ens esparvera.
I tothom, homes i dones de totes les contrades,
Només sospiren per a divertir-se, jugar i distreure’s :
La responsabilitat queda encara lluny
Tot i que alguns sentim com truca a la porta.
Juny 2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario