Permeteu-me avui, diumenge, dia de descans i, suposadament, més relaxat i no competitiu, compartir unes reflexions amb vosaltres. L'altre dia em referia a la necessitat de l'ètica en l'acció política. Avui ho enfocaré des d'una vessant molt poc comentada i poc actualitzada: la bondat.
Quan dic bondat no em refereixo a una qualitat espiritual apropiada de l'àmbit religiós. No estic parlant del bé i del mal. Em refereixo a la bonhomia laica que, desgraciadament, és tant poc freqüent en les esferes del poder , sigui privat o sigui públic.
Per a mi la bonhomia, bondat o el nom que li volgueu posar, és aquella qualitat humana que ens fa fiables, creïbles, transparents i no estrategs. Ens fa ser capaços de compartir sense recerca de poder personal. Aquesta és una qualitat avui dia de poc prestigi, alhora que ens omplim la boca de la necessitat de redactar codis ètics que posin línies vermelles a la nostra conducta.
Soc del parer que el cultiu de la bonhomia de fons, l'amabilitat i la coherència fa innecessari l'establiment d'aquests reglaments ètics que, suposadament, ens han de garantir una millor entesa i harmonia social. Cuidar la fiabilitat, la credibilitat, la transparència i la total absència de segones intencions ocultes és quelcom que hem de treballar col·lectivament però, abans que tot, individualment. La fiabilitat i la credibilitat col·lectiva passa necessàriament, al meu entendre, per un treball personal, un treball curós de cadascú en ell mateix.
I l'amabilitat, l'autèntica, la que està més enllà de qualsevol dubte, la que, com un vell amic, no et falla mai, està en la base de tots els tractes humans. La societat actual, ferida i malalta de poder poc transparent, ha de retrobar aquest element anímic de base, aquesta sensatesa, aquesta bondat. Si construïm a partir d'aquesta fiabilitat individual que ens fa ser autènticament amables amb els altres, tots els projectes de canvi rupturista seran sòlids i cap maquiavel·lisme malintencionat ens farà dubtar.
Si aspirem a produir un canvi és per a una millor justícia, més transparència i més harmonia i equitat social. I això s'ha de fer des de la bondat. Les estratègies de poder no hi han de tenir cabuda.
