Bona nit!
Abans que res dir-vos que estic molt agraït de que
m’hagueu proposat intervenir en aquest acte de final de campanya de Decidim
Castellar i em sento privilegiat de poder compartir unes reflexions, després de
tants mesos de treball en comú per una causa tant noble com aquesta. Gràcies de
nou a l’assemblea!
En Xavi Bella us acaba d’explicar molt bé quins
valors i quins posicionaments s’han defensat des de Decidim Castellar en quan
al tema de la sobirania i la independència de Catalunya, valors i
posicionaments que ja han estat defensats amb criteri i constància per la
formació L’Altraveu en els darrers vuit anys.
Jo em voldria centrar avui en una altre aspecte
pel que fa la sobirania i la
independència: la que generem i emetem les pròpies persones. Crec que realment
aquest és l’element que ens diferencia a les formacions polítiques rupturistes
que volem recuperar la veritable praxis de la democràcia participativa. El
sobiranisme i la independència passen avui per l’increment de la
responsabilitat individual. El concepte de sobirania popular que es va
incorporar a la democràcia al segle XVIII culminat amb la incorporació del
sufragi universal per a tothom aconseguit en el segle XX ha creat una
expectativa democràtica que potser ha estat vàlida durant una època però avui
ja és insuficient i caduca. No podem conformar-nos amb velles reivindicacions
aconseguides en el passat quan comprovem, dia a dia, que allò que en el seu dia
va suposar un èxit per a la llibertat social, ara, en el segle XXI, ha passat a
ser un sistema democràtic segrestat per les pròpies oligarquies contra les
quals es va desenvolupar. I ja no és creïble ni eficient. I encara molts
partits polítics ens volen fer creure que amb aquesta vella democràcia, laxa,
minimitzada i manipulada en tenim prou
per a denominar-nos demòcrates i per assegurar equitat de drets i
deures.
Algunes persones entenem que estem en un altre
punt de la història i que ara és el moment d’un altre gir, d’una altre
perspectiva. És el moment de que l’atenció a la societat en la gestió d’allò que és comú, passi per
l’augment de la participació i la
responsabilitat individual que desemboqui en un augment de consciència
individual i col·lectiva.
Aquesta és una ruptura que s’està produint aquí a
Catalunya i que, en general, està germinant en el països del Sud, els que
tradicionalment més patim però que, potser per això, encara no hem perdut
l’ànima. Aquesta ruptura però s’anirà estenent cada cop més en el món
occidental i ho farà per la senzilla raó de que és l’única porta d’esperança.
El capitalisme i la vella democràcia estant portant al món a un cul de sac, a
una situació de col·lapse molt alarmant de la que, si no es reacciona a temps,
serà difícil sortir-ne.
Algunes persones, per sort cada dia més, ho sentim així i estem reaccionant.
Reaccionem creant noves formacions assembleàries en les que es recupera
l’estructura social de consens, no jeràrquica, de respecte i de col·laboració.
Encara som minoria però anem creixent. El treball no serà fàcil perquè un dels
càncers més perillosos del capitalisme és que desactiva l’ànima i la voluntat
de la gent. L’idiotitza, en el sentit d’idiota que van encunyar els grecs, és a
dir, aquell que s’evadeix de cooperar en la funció pública, en allò que és de
tots i que hem de fer entre tots. Se’ns ha venut quelcom molt fàcil i còmode i
tothom s’hi ha agafat. Ara, alguns, obrim de nou la porta a la participació de
la gent, l’obrim sincerament i sense segones intencions, però la gent no vol
passar. Hi ha por, hi ha desactivació i desconfiança.
Però encara que costi, jo estic convençut de que
és l’únic camí. El de la sinceritat, el de la transparència autèntica, el de
l’ètica de fons. El camí que ens pot portar a organitzar-nos entre tots per a
desactivar la minoria que ostenta el poder. I sense violència, sense armes,
sense confrontacions. Com diem en el Procés Constituent, la república del 99%.
La gran majoria que hem de treballar per crear una altra tipus de societat que
no necessiti de l’1% que ostenta el poder sistèmic i d’aquesta manera deixar-lo
sense efectius a qui dominar. I saber-ho fer d’una nova manera que hem
d’aprendre entre tots. Portem segles de lluita de classes en els que, per
desgràcia, massa cops ha suposat un pols sagnant entre els de baix i els de
dalt per a tal d’aconseguir el poder i
els de baix, un cop a dalt, s’han comportat de la mateixa manera o pitjor. Tal
és el cas dels sandinistes de Nicaragua i del seu líder, en Daniel Ortega, que
d’un moviment de reivindicació de les classes popular ha passar a ser un
dictador i un reprimidor de les llibertats dels més implacables del planeta.
Jo hem vaig adherir al Procés
Constituent perquè em sento partícip d’aquesta nova manera de crear ponts i
consens, sense confrontacions i sense imposicions, que està en la seva
filosofia de base. Els que s’han corromput en el poder polític a les ordres
dels encara més corruptes poders econòmics han posat en evidència, per la gent
que no parlem només d’ètica, sinó que la vivim per dins, ens han posat en
evidència clara el que no s’ha de fer, de cap de les maneres. I aquest és un
objectiu clar que ens demana actuar amb una ètica molt clara també: una
aposta pel ser i no pel tenir. El ser porta justícia, equitat i respecte. El
tenir ens porta a l’egoisme, a l’enveja i a la corrupció. Hem d’aprendre a
gestionar el tenir, ben segur, ja que és imprescindible per viure. Hem
d’aprendre a gestionar les necessitats bàsiques materials de treball,
habitatge, serveis a les persones... A ningú li ha de mancar allò que és bàsic
per viure amb dignitat. Però ho hem d’aprendre a gestionar tenint en compte el
ser, el gram de felicitat i de lliure albir que necessitem els éssers humans. I
això suposa no pretendre seguir creixent desaforadament en l’aspecte material
del tenir, sinó repartint, equilibrant,
evitant de que l’1% de la humanitat tingui l’equivalent al 99% restant.
Poc a poc hem de trobar la manera de desactivar
aquest sistema i això es fa quan ja no creus en ell i no l’alimentes, quan la
teva màxima prioritat ja no és el tenir cada cop més i més benestar material
sinó que comences a tenir en compte altres benestars, de l’emocional, de cuidar
de les relacions humanes. I et dones permís per a no fer res, de tant en tant,
de manera tranquil·la i saludable.
I això, aquest estat, et fa sobirà i independent.
I això és el que el sistema capitalista no vol i contra el que sempre ha
lluitat: el que les persones siguin lliures per dintre i no puguin ser
enganyades ni manipulades. Aquesta és la sobirania i la independència que ara
estem treballant les persones en el si d’aquestes organitzacions socials i
polítiques rupturistes. Espais en els que en respectem entre tots i totes i en
els que estem aprenent a recuperar el veritable sentit de la democràcia. És un
temps molt difícil però molt apassionant, ja que estem plantant la llavor d’un
nou sistema social que acabi amb 2500 anys de dominació jeràrquica patriarcal,
d’estructures de poder piramidal que han disfressat i impedit la vivència d’una
comunitat humana basada en el respecta i la cooperació.
Decidim Castellar tenim el privilegi de contribuir,
des de la nostra feina local i sense oblidar-nos d’ella, a plantar aquesta
llavor a favor d’una societat basada en el respecte, la justícia i l’ètica de
fons. A partir de dilluns haurem de treballar a fons i procurar que no l’hi
manqui mai aigua a aquesta llavor, regant-la de manera constant i sense
abandonar mai.
Siguem doncs, amb Decidim Castellar, sobirans i
independents amb totes les conseqüències!!
Intervenció acte final campanya Decidim Castellar del 21 de maig de 2015
Convidada: Isabel Vallet de la CUP
Intervencions de Xavi Bella i Jordi Uyà
Tema troncal: La sobirania i l’independència
