A més de 1000 kilòmetres de distància, al nord d'aquesta Europa tant refinada i tant decadent, he sabut fa uns moments, sense encara gaires detalls, que han desallotjat el DIGNE moviment d'indignats de l'acampada de plaça Catalunya. I a l'estomac se m'hi ha posat un nus, un nus d'angunia i de dolor i de sensació de perill, com quan has perdut un fill i no saps si el trobaràs aviat. I m'he dit: on collons hem arribat amb aquest simulacre de civilització que la justa reivindicació d'allò que és pacífic i natural hagi de fer-me sentir proscrit i amenaçat? Amb quin collons de careta van aquests polítics de pega que no son sensibles als kilos i kilos d'humanitat que s'están vivint aquests dies al centre de Barcelona, de Madrid i de tants d'altres llocs.
Ja ho deia jo l'altre dia: vendràn cara la seva pell aquests apalancats del poder, aquests usurpadors! Però que ho facin amb la miserable por als possibles disturbis del post partit del Barça encara fa més insignificant el seu punt de mira i més gran el seu desconeixement i confiança en les persones humanes. QUE JA SOM ADULTS, COLLONS!! Deixeu-nos viure en pau!! Deixeu d'intervenir! Presenteu arguments, no força bruta! Totes aquestes setmanes fent l'orni, fent veure que no passava res, dissimulant. LLOPS DISFRESSATS DE XAIS: A LA MERDA!!!
Pero irremissible e irreversiblement, l'humanitat està cridada a ser lliure i ho serà malgrat la colla de insensibles que ostenten el poder en el món.
