Ens passa que som
éssers socials i que, per tant, hem de trobar maneres de conviure que permetin
la subsistència de l’espècie. Les hem trobat, d’alguna manera, amb conflictes i
entrebancs, però hem estat capaços, a dia d’avui, d’establir un contracte
social mínimament estable com per a no llançar-nos uns damunt dels altres per a
cada entesa necessària. Hem arribat a uns mínims civilitzats, i no arreu
encara, per perícia i habilitat nostra o potser perquè, en el nostre programa,
ja estava previst arribar al punt que hem arribat, a pesar nostre.... Val a dir
que més aviat la història fa als humans que no pas els humans fem la història.
Sempre anem a remolc, tard i malament, creient-nos els generadors dels canvis succeïts
fins ara. No serà que el contracte social ja està preestablert en el nostre
programa de vida i el que anem fent és simplement executant la melodia?
Si hom fa l’esforç
de contemplar de forma més global el desenvolupament de la realitat en totes
les esferes i àmbits d’acció, no només humanes, aquesta perspectiva esdevé
evident. Som éssers socials doncs, establerts en un punt del contracte i de la
història, que hem assolit els mínims necessaris com per a prendre consciència
de la nostra naturalesa real. Per primer cop a la història es donen els
elements per a situar-nos en un present real i no seguir anant a remolc, a
condició, és clar, que no seguim creient en la fal·làcia de que nosaltres, els
humans, som els que creem la Realitat, amb majúscules. Es ben cert que creem
realitats, amb minúscula, però aquestes son fungibles, inestables i fugisseres.
La Realitat segueix impertèrrita el seu esdevenir. Sempre hem estat vinculats a ella, sinó no
existiríem ni la vida ens tindria en el seu si. Però avui, a condició de
despullar-se i de no seguir perdent ànima, podem sincronitzar-nos amb la
Realitat, la que és present i no és ni fugissera ni fungible.
Estic convençut de
que tot el camí fet fins ara pren sentit si som capaços de fer aquest gir. D’altre
manera, les nostres realitats imaginàries, les que creem els humans i que fins
ara, pecat de joventut, eren relativament inofensives, avui poden fer esclatar
el vincle que encara ens uneix a la Realitat.
Nuesa i amabilitat:
dues accions que permeten seguir connectats al present i que poden fer que el
contracte social, fins avui dificultós i ple d’entrebancs, pugui començar a
esdevenir una veritable comunitat humana, amb salut. Els elements hi son, ja
estan en el nostre present. Caldrà veure si som a temps d’incorporar-los o ja
ens hem passat d’estació i la melodia silent de la vida real ja no pot ser oïda
pels nostres sentits.
Aplicació a les polítiques socials:
Que el canvi social que s’està establint des de la
ciutadania sigui clarament a favor d’equilibrar el mínim necessari per a tothom
però amb els objectius clars de no seguir alimentant la bombolla del tenir.
Que els nous moviments socials estableixin unes
prioritats en el ésser humà que passin per a un major temps d’oci, de
contemplació i de relació humana.
Que s’afavoreixi de manera clara l’observació i el
respecte de la natura, però no com a cosa estètica fora de nosaltres, sinó com
a part indissoluble d’allò que som.
Que no seguim alimentant el personatge que tots portem a
dins i que els hermetismes sectaris individuals i col·lectius esdevinguin
pautes d’obertura, respecte i punt comú.
