Bon vespre a tothom
Avui és el punt final d’una etapa de
la meva vida ben paradoxal. Mai m’hagués pensat que seria regidor ni que
tindria un pas efectiu i concret dins la política. Potser perquè, des de
sempre, he confiat més en que els esdeveniments m’indiquin el camí que no pas
ser jo qui els força. L’encreuament d’una sèrie de coordenades van fer que, de
sobte, em trobés implicat en aquesta funció pública. De fet, ingènuament i des
d’una trajectòria bàsicament humanística, vaig anar acceptant el repte amb el
convenciment de que ara es produïen les coordenades històriques que afavorien
una recuperació de la política des de l’humanisme. Ingènuament, com he dit
abans. Amb aquella fe que tenim alguns membres de l’espècie humana creient que
ja hem arribat a aquell punt d’evolució de la consciència en el que podrem
començar a treballar plegats per al bé comú, defensant les premisses
aristotèliques a partir de les quals sembla absolutament indispensable
recuperar el sentit veritable de la política, un art sensible destinat a procurar
per la felicitat humana en un treball compartit i sense personalismes.
Us he de dir que, per desgràcia, no
hi he pas trobat això en la praxis política. Trairia els meus postulats si ara
agafés una posició crítica a favor d’uns o altres. Avui, si m’ho permeteu, no
agafaré partit i enfocaré allò que de comú tenim els humans i que estic
fermament convençut de que no hem de deixar de cercar: superar les dicotomies i
els personalismes i enfocar sempre el bé comú i la justícia social per a
tothom. Cadascú reflexionarà en quins interessos posa per davant per a tal de
que això no es produeixi ja. Jo he procurat defensar les posicions de Decidim
Castellar en allò que entenc suposa un enfoc social més obert, menys jeràrquic
i tenint com a fita la justícia social per a tothom, no només per a uns
privilegiats. Agraeixo enormement que el col·lectiu heterogeni de persones que
forma Decidim m’hagi permès el meu espai de llibertat per a defensar arguments
des de posicions potser excessivament amables però que no per això deixen de
tenir la fermesa de fons necessària per a treballar per a un canvi social.
Tornant a la meva experiència
política us he de dir que hi ha un aspecte vital que fa molt difícil per a mi,
molts cops, la meva convivència amb els moviments socials. Entenc que no hi
haurà un canvi social profund fins que no hi hagi canvi individual. I aquest
s’ha de treballar també, cadascú en relació a la seva pròpia consciència
interna. Entenc que un col·lectiu és fort, que ho ha de ser, compartit, no
jeràrquic i transversal, quan els individus treballen el seu lligam interior,
anímic, amb la seva naturalesa humana més profunda. No ho dubteu, fins que no
fem cadascú un canvi d’actitud interna per deixar d’estar en el món defensant
cadascú la seva parcel·la en una cursa impossible cap a voler ser millor que
l’altre, fins que no trenquem aquest paradigma, aquest arquetip jeràrquic i
patriarcal que ens porta a enfrontar-nos uns als altres, no podrem viure en una
societat justa i socialment equilibrada. Jo estic convençut de que avui dia ja
tenim els elements evolutius i de consciència per a fer-ho però hem de tenir
prou noblesa d’esperit com per acceptar que ens estem equivocant en aquest
model de política i que ja fa temps que estem en un cul de sac. I no n’hi ha
prou en formular i canviar lleis i reglaments. El que cal canviar son les
actituds humanes i trobar les que generin entre nosaltres un altre tipus de
relació, una relació de col·laboració i no de competència.
Posant tant èmfasi en la canvi
individual no vull pas menystenir el treball de gestió que porta implícit
l’activitat política. És evident que hi és, però no és pas el més difícil. Si
es treballa en equip i des d’una fiabilitat ètica personal, les gestions
quotidianes del servei al ciutadà es fan. Amb més o menys encert, però sempre
amb esforç i noblesa. Si poso l’accent en la part humana perquè aquesta és la
que està fallant en gran part en la política. Perquè és l’egoisme, l’ambició desmesurada i
la manca d’escrúpols el que ha portat al sistema neo-lliberal al punt en el que
som ara. I no és suficient canviar lleis i reglaments sinó es canvia el sentit
ètic més elemental que hauria d’estar a prova de tot tipus de corrupció i
engany. Només d’aquesta manera es tornarà la confiança en la política i els
polítics.
I reforçant aquest concepte de necessitat
de revisió i canvi dels valors humans de fons, deixeu-me acabar amb dues
veritables expressions de saviesa i que potser ens fan reflexionar. Una és del
Tao Te Ching i l’altre de Confuci.
“ Tinc tres tresors que aprecio per
damunt de tot.
El primer és l’amor,
el segon la moderació,
el tercer la humilitat.
El que té amor té autèntica valentia;
el que té moderació té autèntica abundància;
el que té humilitat pot tenir un autèntic poder.
Però ara els homes volen valentia i no amor;
volen abundància i no moderació;
volen poder i no humilitat.
I això és la mort.
Ja que el que lluita amb amor guanyarà la guerra.”
"El
poble antic que desitjava tenir una clara harmonia moral en el món, ordenava
primer la seva vida nacional; els qui desitjaven ordenar la seva vida nacional
regulaven primer la seva vida familiar; els qui desitjaven regular la seva vida
familiar cultivaven primer les seves vides personals; els qui desitjaven
cultivar les seves vides personals adreçaven primer els seus cors; els qui
desitjaven adreçar els seus cors feien primer sinceres les seves voluntats; els
qui desitjaven fer sinceres les seves voluntats arribaven primer a la
comprensió; la comprensió prové de l’exploració del coneixement de les coses.
Quan es guanya el coneixement de les coses s’aconsegueix la comprensió; quan
s’aconsegueix la comprensió la voluntat és sincera; quan la voluntat és sincera
el cor es redreça; quan el cor es redreça es cultiva la vida personal; quan la
vida personal es cultiva, es regula la vida familiar; quan es regula la vida
familiar, la vida nacional és ordenada i quan la vida nacional és ordenada, el
món està en pau"
