Versos en servilletas de papel...

Aire matutino
que deshaces entre horas
sueños profundos de misterio.
Saluda cabizbajo
el enorme sinsabor de la especie
y deja que en próximos viajes
la simiente enjuta que te cierne
abandone impertérrita
la faz insensible del olvido.
Tú estás aquí, sin adjetivos,
contemplando al mundo
que despereza sus sueños
con sabor de noche empalagosa
en las bocas de los humanos seres.

jordi uyà
2008

Nus, més aquí de nosaltres mateixos....

Hom podria imaginar

un dia en el que els arbres donessin fruits sense llavor,

que de les flors brollés una aigua que curés totes les dolences,

que de les gorges en sortissin càntics d'amor als quatre vents,

que dels ulls les mirades fossin netes, sense rancúnies.

Hom podria imaginar-se bo, generós, sincer,

redemptor, a la fi, d'aquesta vall de llàgrimes.

Però allò que imaginem és un miratge, una quimera.

I hem de respectar

el temps de la llavor

que possibilita el fruit a la seva hora,

la dolença necessària i real, 

la dissonància i la rancúnia

que encara vibren en la nostra gorga,

les mirades  poc concretes, vacil·lants,

del nostre amor petit.

I així, fora de la il·lusió, més enllà de les quimeres,

vivint-nos en el present,

serem capaços d'assolir, ja no la perfecció,

sinó l'instant,

aquell espai en el que no existeix el temps

i aquell temps que no es baralla amb l'espai,

nus, més aquí de nosaltres mateixos.

I podrem reposar en l'amor que no té nom,

ni propietat.

I les llavors floriran allò que han de florir per si mateixes

i les fonts brollaran d'una aigua

que amainarà la nostre set en el camí cap a la vellesa.

I direm les paraules necessàries

per a acceptar-nos en la nostre diferència,

discutint, si cal,

però aprenent a referir-nos a nosaltres mateixos.

I mirarem amb la innocència dels nens

que no posen intenció

i que es deixen ser mirats sense rubor.

I no voldrem ser ni més ni menys que allò que som,

aquí i ara, 

un a un,

entre nosaltres.

jordi uyà

any 1989