Aquest és el nostre problema i el paradigma que ens porta a la manca de salut. Tot es mou, cada cosa es belluga i, per tant, mai res està quiet, mai reposa, mai està en ell mateix. La vella saviesa helénica del "coneix-te a tu mateix" ha volat pels aires; la vella saviesa oriental de la no acció i del silenci està desterrada. Ara, "mobile is everything"....
Alguna cosa està desencaixada i ho estem pagant amb la nostra salut personal i social. No hi ha límits al imaginari desaforat dels humans? Realment creiem que el paradigma "mòbil" que estem propulsant ens pot portar a un món just, en equilibri i reposat? Molt em temo que si avui "mobile is everything", d'aquí a poques generacions "dead and poverty are everything". I no sabeu com m'agradaria equivocar-me....
I no és que estigui en contra de la tecnologia, en absolut. El que estic en contra és de que s'estigui convertint en una religió i en una eina de poder i de control d'uns pocs sobre la immensa majoria que, embadalits, ens deixem atrapar per l'encant dels mons virtuals. I per tenir salut, o mutem cap al robot i ens convertim en màquines o trobem l'equilibri entre la tecnologia punta i la recuperació dels vells valors ètics que ens integrin a allò que som: éssers vius orgànics i amb ànima, fills de la naturalesa i de l'univers.
