Si bé son necessàries totes les mesures de regulació social i econòmica per a tal de no caure en abusos de poder i per a un millor repartiment dels recursos; si bé és necessari redactar un codi ètic que reguli aquestes mesures de bona conducta, no per això tindrem la garantia de que les persones que el posin en pràctica tinguin, en ells mateixos, el comportament ètic de fons, necessari per a no cometre abusos de poder, més enllà del que diguin els codis i les lleis.
Ja s'ha comprovat que legislant no n'hi ha prou perquè els humans aprenguem a actuar amb actituds ètiques. És un treball de consciència més intern i íntim el que fa que hom sàpiga, en ell mateix, quins son els seus límits i la conducta de respecte envers ell mateix i el seu entorn.
Sobretot, no ens oblidem de la realitat individual. No només regulant el col·lectiu n'hi ha prou per a establir una societat noble i justa. Cada un dels elements que la formen ha de ser en ell mateix noble i just. Hem d'aprendre a establir uns paràmetres socials de respecte que suposin la assumpció d'aquest respecte per part de l'individu.
No ens enganyem. Si volem més justícia i equilibri en el repartiment dels bens socials és per al nostre bé. El bé col·lectiu que passa pel bé individual. I el bé no és només confort. El bé és felicitat i concòrdia, qualitats anímiques. I no ens ha de fer vergonya acceptar aquests termes. Que no siguem creients en unes religions en decadència que han dominat i regulat fins avui en nostre contingent anímic, no vol dir que no tinguem necessitat d'atendre aquesta ànima que està indissolublement unida a cadascú de nosaltres. I si no és així, perquè encara ens expressem en el sentit d'estar animats o desanimats? Perquè son tant importants per a nosaltres les relacions humanes d'amistat i d'amor....?
Atenent les lícites necessitats individuals d'estabilitat i tranquil·litat possibilitarem un col·lectiu estable i tranquil. Com deia Aristòtil, els polítics son els qui haurien d'estar més versats en els assumptes de l'ànima humana!
