lunes, 4 de noviembre de 2013

A la recerca de l'ètica perduda

Ara que es parla tant de la necessitat de retrobar la ètica que ens permeti sortir d’aquesta societat governada per la cobdícia; ara que, qui més qui menys, percep que no podem anar endavant amb aquest model d’estructuració social desigual i incentivador de les diferències; ara que cada cop més gent veu la conveniència de frenar aquesta febre pel tenir i ser capaços de tornar a recuperar el ser, només revisant la nostre ètica personal, situant-nos en una actitud centrada en allò que som i no en allò que volem ser, podem esperar que aquesta societat desigual, injusta i desequilibrada torni al seu lloc; només acceptant responsablement que hem d’assumir els nostres deures i no només exigint els nostres drets, els humans gaudirem de salut.


Com acceptaríem una eina que ens ajudés a situar-nos internament en la ètica profunda de la vida, que ens permetés fer una lectura de les semblances per a tal de trobar el nostre punt comú i ens situés en l’estat de ser, en el nostre present i amb capacitat d’exercir lliurement la nostra responsabilitat com a humans? Aquesta eina és el canvi d’actitud que podem tenir envers de nosaltres mateixos, prenent consciència de forma espontània d’allò que hem de canviar o, si no som capaços espontàniament,  deixant-nos ajudar a fer aquesta feina per elements d’ajuda contrastats, fiables i verídics que vagin en aquesta direcció. Un d’aquests elements que conec a fons i que practico de fa molts anys es denomina Resfo. Aquesta eina és adequada per a qualsevol ésser humà sigui quina sigui la seva edat, sexe o ètnia.