que tot queda fixat
en l’espai invisible que ens envolta
i a dins, en el buit físic,
fem esforços per a construir realitats.
Val la pena deixar de patir
per a una forma estable mai aconseguida,
doncs allò d’invisible que ens conforma
desdibuixa permanent la nostra voluntat petita.
Mai hi acabem de ser del tot,
sentint i emocionant-nos per projectes,
visions fractals d’irrealitats
que lliguen massa curt
creient que les tenim i que son nostres.
Viure’s en la impermanència,
en l’invisible que ens substancia,
és al mateix temps presència
fora de la il·lusió venuda,
amor de fons, d’origen,
d’autenticitat real.
Doncs només el present és autèntic,
allò que segueix vinculat a l’origen.
Només cal, doncs,
per a recuperar ètica i veritat,
aprendre a viure el més pur present:
la resta es farà sola.
Deixem la voluntat
que ja prou ha generat mutacions.
Parem ja d’evolucionar en la involució
i Siguem: sense “volució”.
Donem a l’ànima la serenitat
d’allò que roman més enllà del batec i del dubte.
Allò que genera el pol real de la trama,
del teixit de fons que ens sustenta.
Jordi Uyà – abril 2020
