Rialla de llum i d'amor

Petit Lluc, mai hauria suposat que escriuria aquestes paraules per a tu en aquest estat i en aquesta circumstància. Deixa’m que et parli directe doncs sé que m’entens. Ets llum i des del teu estat d’ànima completa que ha finit el seu camí ens pots ensenyar molt d’aquest món metafísic que tant oblidat tenim aquí, en el tràfec de les coses fungibles.

Petit Lluc, la teva efímera existència i la teva plena i excelsa rialla copsa a la nostra ànima com un glop de llum i de transparència i aquesta llum, aquest amor en la teva rialla angelical ha d’ajudar a esvair el dolor que com a éssers existencials tenim, el dolor dels sentits, inexorable, doncs creem vincles afectius molt forts entre els humans, sobretot entre els que som de la mateixa sang i del mateix llinatge.

Petit Lluc, hi ha molt de dolor però també molt d’amor en les nostres llàgrimes i hem d’aprendre d’aquest amor que fa que totes les diferències s’esvaeixin i ens retrobem tots en la semblança de l’ànima humana. I tu has fet, amb aquesta partida fugissera, que aflorés en nosaltres amor i llum també, tant necessària avui.

Petit Lluc, el teu estat i la teva presència ha de ser un referent d’amor per a tots nosaltres i una possibilitat real d’aprenentatge sobre allò que som tots, fungibles, espais entre dos mons que coexisteixen, encara que estiguem distrets en les vanes coses del dia a dia.

Petit Lluc, ets amor, ets llum i ets rialla eterna. T’estimem profundament des del fons de la nostra ànima i del nostre cor.